OER: sopa de lletres

BEGIN DESIGNING!

Tema que volem treballar: paraules en l'anglès sobre l'estiu aplicades a una sopa de lletres.

Objectius: que els nens de segon de primària aprenguin de manera divertida paraules en anglès.

Preguntes essencials: què volem fer? quina aplicació volem crear? en quina pàgina web la crearem? com grabarem la pantalla? per a quina edad serà realitzada?

Quin tipus d'activitat necessitem per assolir l'aprenentatge: sopa de lletres

Recurs, plataforma que es fa per servir per realitzar l'activitat: educaplay

Evaluació del procès: no hem tingut cap tipus de dificultat a l'hora de crear l'aplicació, l'estructura estava molt ben indicada i organitzada. El monòleg ha sigut escrit abans d'inicar la grabació responent a totes les preguntes (what, where, who, when, how). L'aplicació ha sigut provada anteriorment i fins i tot una nena de vuit anys ha sigut la primera en jugar. S'han complert totes les nostres expectatives a més de tenir la prova reforçada per una nena.

Aquest link porta al nostre canal de Youtube i al vídeo

https://www.youtube.com/watch?v=DCzsVyNtTnE&feature=youtu.be

Disseny i creació de materials educatius i OER

Gràcies a les noves tecnologies i les innovacions en l'àmbit educatiu podem estudiar d'una manera molt més enriquidora i atractiva. Actualment tenim a l'abast nombroses eines que ens permeten obtenir informació ràpidament des de qualsevol tipus de dispositiu, ja sigui mòbils, tablets, ordinadors, etc.. Aquests tipus de materials educatius (com videos o apps) poden ser creats per nosaltres mateixos i així poder penjar-los lliurement a la xarxa per a que tothom en pugui fer ús.

L'alumne consta de diferents formes d'aprenentatge que cal tenir en compte per l'elaboració dels materials:

El doer: l'aprenentatge es basa mitjançant la pràctica.
El feeler: aprèn mitjançant els sentiments i es basa en allò que sent.
El thinker: aprèn mitjançant la lògica i el raonament, es basa en l'anàlisi del càlcul de les coses.
Observer: aprèn a travès d'imatger, videos, etc.. (observar)

Els alumnes poden tenir més d'un tipus d'aprenentatge o inclús tots, per això caldria ensenyar els materials tenint en compte tots els tipus (inclusió).

Per tal de crear o dissenyar un material educatiu, sempre hem de tenir en compte les quatre claus principals: 

La claretat: el propòsit, objectius i resultats.

La capacitat: avaluació de la capacitat requerida de disseny i de l'equip desenvolupador.

La consistència: tenir una coherència amb l'objectiu mentres es realitza el material, per tal d eno desenfocar-se de l'objectiu principal. 

El compromís: hem de pensar sobretot que qualsevol persona pot necessitar la nostra ajuda, per tant, hauriem de penjar el nostre material gratuïtament.

Si volem que tothom pugui accedir a una educació gratuïta i lliure, hauriem de valorar més les OER (Open Educational Resources) Si penjem el nostre recurs d'aquesta manera, no estem privant a ningú d'una educació que es mereix. De la mateixa manera, amb aquest mètode nosaltres mateixos també podem accedir lliurement als mateixos privilegis. 

Flipped classroom

El flipped classroom és un model de treball que realitza processos d'aprenentatge fora de l'aula i utilitza el temps de classe juntament amb l'experiencia del professor o docent per facilitar i potenciar altres processos i pràctiques de coneixements dins de l'aula.

Aquesta innovació educativa permet als docents dedicar més temps a l'atenció a la diversitat, crea un ambient d'aprenentatge colaboratiu a l'aula i també involucra les families des de l'inici del procés d'aprenentatge.

En la nostra opinió, creiem que és un bon mètode que s'ha de fomentar i aprofitar en aquesta era tecnològica, així els estudiants comprenen millor el contingut del temari i el professor centra més l'atenció en les necessitats individuals d'aprenentatge de cada estudiant.

Seguretat a Internet

Avui a classe hem tractat el tema de la seguretat a internet, del ciberassetjament i hem proposat alguns mètodes per tal de detectar-la i evitar-la.

Un cas podria ser el grooming o ciberassetjament sexual a menors, que es tracta d'una forma d'assetjament sexual en la que els adults es guanyen la confiança dels menors, enganyant-los, amb la intenció d'obtenir satisfacció sexual (gairebé sempre obtenen imatges o vídeos dels menors nus).

Un altre tipus d'assetjament als centres educatius és compartir informació personal com, per exemple, fotos i contrasenyes a persones desconegudes. Això provoca absentisme a l'escola i baixa del rendiment de la persona que està sent assetjada, poden arribar a tenir fins i tot trastorns alimentaris i de la parla.

Les conductes de ciberassetjament són varies: amenaces, fotografies i escrits despectius a blogs i fotologs, suplantació d'identitats, enquestes a internet amb voluntat d'humiliar, insults i enviar programes brossa o virus.

Els companys tampoc ajuden i molts cops fan sentir a l'assetjat culpable del que li passa, fan bromes desagradables i utilitzen la marginació contra ell, incitant a altres a fer-ho.

Després de compartir aquesta informació, hem de saber com actuar davant d'una situació de ciberassetjament:

En primer lloc cal saber quines persones estan implicades, després s'ha de deixar clar que no es permetran aquest tipus de violència fent saber quines seran les sancions. L'assetjador ha d'admetre la seva responsabilitat i disculpar-se, el centre haurà d'aplicar les mesures correctores en base del decret d'autonomia dels centres educatius. Per últim, les sancions han d'estar assessorades pel professorat orientador i tutor en els temes de projectes de convivència.

Hi ha diferents tipus de normatives preventives enfront del ciberassetjament, com la normativa de protecció de dades, d'ús d'imatge, protecció jurídica del menor i la protecció civil al dret a l'honor, intimitat personal i a la pròpia imatge.

Les tecnologies aporten avantatges a l'educació però se n'ha de fer un ús adequat. Quan les persones no són conscients del risc d'aquestes poden aparèixer problemes com l'addicció o la vulneració de drets.

    Mapa conceptual

Les tecnologies a l'aula són un mètode molt eficaç per tal d'incrementar l'aprenentatge. Són diferents eines que ens permeten dinamitzar i fer més pràctiques les classes.

Tenen un reconeixement tant gran a l'actualitat que fins i tot els premis Mobile Learning Awards reconeixen experiències educatives reeixides i treballs d'alumnes al voltant de dispositius mòbils.

Les generacions actuals sovint donen per descomptat la comunicació inmediata, per tant, es creen persones vulnerables si no disposen d'aquesta i hi ha d'haver una organització i unes normes per conviure amb la tecnologia.

En conclusió, creiem que les tecnologies mòbils són un recurs amb molt potencial i necessari per al futur de l'aprenentatge, tenint sempre en compte el perill que comporta si se'n fa un mal ús.

Storytelling

EXEMPLE DE STORYTELLING

https://www.youtube.com/watch?v=VteDp3IK-60

L'hem buscat a Google, però l'enllaç del vídeo ens ha portat a Youtube. 

Aquest Storytelling ha sigut creat per la marca sudafricana de whisky Bell's i acaba tocant la fibra sensible. Tracta sobre un ancià que fa el possible per aprendre a llegir per arribar a un objectiu molt especial: llegir el llibre del seu fill.
Hem triat aquest Storytelling perquè trobem que a banda del missatge emotiu, ensenya que també es pot fer publicitat de begudes alcoholiques sense que surtin joves de festa, drogues, borratxeres, etc.
També ens hem adonat que practicament la majoria dels anuncis de la televisió són Storytellings, creen històries amb significats a banda de promocionar-te el que estiguin anunciant.

EL NOSTRE STORYBOARD

El nostre Storyboard conté sis vinyetes amb els següents personatges:
-La nena: és la protagonista de la història.
-El gat: és l'acompanyant de la nena i forma part de la trama.
-El nen: és el causant del desenvolupament de la història.

A la primera vinyeta coneixem dos dels personatges, però fins la tercera vinyeta no es comença a desenvolupar la història, ja que tornar el sac dóna lloc al desenllaç, que és anar al concert (cinquena vinyeta) com a recompensa, i per tant extreure d'allà la conclusió del nostre Storyboard, que és: si realitzes bones accions et veuràs recompensat de la mateixa manera.

Per tal de dinamitzar la història, s'han aplicat al Storytelling els sons i les expressions necessaries. Com per exemple, la sorpresa de trobar-se el nen adormit o el soroll del públic del concert.
Pels diàlegs s'han utilitzat bafarades on s'ha escrit la conversa que mantenen els personatges.

EL NOSTRE STORYTELLING

Hem pensat en crear aquesta història per ensenyar el valor de les bones accions envers els altres, ja que creiem que és un valor que hauria de constar a l'hora d'ensenyar.

Esperem que us agradi!

http://www.zimmertwins.com/node/1572444

La Identitat Digital i les xarxes socials

Avui a classe hem tractat els perills a la xarxa i la identitat digital. Com a futurs docents hem d'ensenyar als nostres alumnes a utilitzar Internet i les xarxes socials amb seguretat i avisar-los dels perills que comporta tenir un perfil a la web, ja que no podrem evitar que estiguin completament al marge.

A més, si els hi proporcionem les eines adequades poden utilitzar les noves tecnologies per enriquir-se i desenvolupar-se personalment. També hem de fomentar els hàbits d'ús saludable de les TIC vinculades a l'ergonomia per la prevenció de riscos ja que moltes persones adquireixen males postures a l'hora d'utilitzar les eines digitals i poden esdevenir en greus problemes a la llarga. 

Per últim hem d'actuar de manera crítica i responsable en l'ús de les TIC, tot considerant aspectes

ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d'identitat digital. Hem d'ensenyar a utilitzar de manera respectuosa les eines digitals i a mostrar respecte envers l'altre a l'hora d'interactuar a les xarxes.

 Recomanem veure aquest video per conscienciar-se: http://www.takethislollipop.com/